El regne d'Esparta, al sud del Peloponès | |||
Tipus | guerra | ||
---|---|---|---|
Data | 195 aC | ||
Escenari | Lacònia i Argòlida | ||
Lloc | Prefectura de Lacònia (Grècia) | ||
Resultat | Victòria de la coalició contra Esparta | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia. Es coneix igualment com a guerra lacònica o guerra romano-espartana.
Durant la Segona Guerra Macedònica (200-196 aC), Macedònia havia cedit a Esparta el control sobre Argos, una ciutat important de la costa egea del Peloponnès. La llarga ocupació d'Argos per Esparta va ser utilitzada com a pretext per Roma i els seus aliats per declarar la guerra i establir un setge sobre Argos, capturar la base naval espartana de Gitíon i, finalment, assetjar la mateixa Esparta. Les negociacions posteriors portaren la pau d'acord amb les condicions imposades per Roma, sota les quals Argos i les ciutats costaneres de Lacònia eren alliberades del domini espartà i els perdedors eren obligats a pagar una important indemnització de guerra. Argos quedà integrada en la Lliga Aquea i les ciutats de Lacònia restaren sota protecció aquea.
Com a resultat de la guerra, Esparta va perdre la seva posició com un dels principals poders militars a Grècia. Tots els consegüents intents espartans de recobrar les pèrdues van fracassar i Nabis, l'últim dels seus sobirans, va ser assassinat. Poc després, Esparta quedaria integrada dins la Lliga Aquea, la seva gran rival, posant fi a segles d'independència política.